Les extremitats del cavall han anat perdent dits durant l'evolució, de quatra fins a un. Hi han residus genètics en les extremitats.

El cavall i el ratolí són els únics animals que no tenen vesícula biliar, lliberen la secreció hepàtica de manera contínua, cap a l'intestí a través d'un gran conducte.

El cavall, al no tenir en el seu sistema nerviós el centre de vòmit, no pot vomitar ni eructar, pel que les sobrecàrregues gàstriques es tornen perilloses.

L'esquelet del cavall està compost per un total de 205 ossos, cada extremitat en té 20, i el crani en té 34.

En ambients freds, un cavall precissa entre 42-50ml d'aigua/kg del seu pes corporal, que per un cavall de pes mitjà serien uns 20 litres diaris. A temperatura ambiental elevada, l'estrés i determinades malalties augmenten aquestes necessitats.

El tupé, és el tros de cabell que cau en mig de les orelles, serveix per espantar les mosques i evitar la exposició directa del sol.

En una manada, els cavalls necessiten un líder i generalment és la euga més vella. S'estableixen rangs de dominància. Les eugues més velles són més inferiors que les joves en els combats que es fan per instaurar la líder, que succeeixen quasi a diari quan obtenen els primers llocs per prendre aigua o els millors prats. Normalment condueixen la manada dos o tres eugues.
El semental pren una actitut tranquila i pacífica en les marxes de la manada, però si apareix un altre semental, ell prendria les decissions i conduiria la manada. Pren una actitut característica: baixa el coll i el cap, persegueix les eugues i els poltres allà on ell els les vol conduïr i després torna al seu contrincant per lluitar i seguir mantenint o no el seu lideratge.

Si alguns cavalls tenen por de coses que estan al terra és perquè tenen dificultats per enfocar-los.
 

Aye-Aye; un animal poc conegut.

L'Aye-ye (Daubentonia madagascarensis) és un primat estrepsirrí endèmic de Madagascar, emparentat amb els lèmurs. La seva estrafalària apariència fa que es consideri el responsable de l'origen de la paraula ''lèmur'', que vol dir en llatí ''esperit nocturn''. És l'únic representant viu del seu gènere (Daubentonia), familia (Daubentonidae) i infraordre (Chiromyiformes), el que deixa clar la seva raresa. Només es coneix una espècie pròxima a aquest, l'Aye-aye gegant (Daubentonia robusta), que es va extinguir cap al 1920.

El pelatje és llarg en tot el cos, sobretot la cua, i el color és totalment negre menys la cara, que s'aclara fins blanc. Els adults arriben fins al tamany d'un gat domèstic, 40 cm de cap a cua, i 55cm de cua. Pesa de dos a tres kilos i pot viure fins a 23 anys. Té orelles àmplies i uns grans ulls grocs. Té un olfacte bastant fi.
Són animals arborícoles d'habitats nocturns. S'alimenten de larves d'insectes que troben sota l'escorça dels arbres, localitzant-les amb cops de cap. És únic entre mamífers. Per aconseguir-ho, fa servir el seu  llarg i ossut tercer dit i distingeix qualsevol petita perturbació en el soroll que produeix el colpeig gràcies a les seves orelles.

L'hàbitat de l'aye aye és la selva tropical que cobreix l'est de Madagascar, on es localitza en la part més alta dels arbres. En la seva dieta hi inclou fulles i fruits, primer rosegant la closca i després introduint el dit llarg per recollir la pulpa com si fos una cullera.
La destrucció de la selva  ha fet que s'apropi a l'extinció. Es va pensar durant un temps que havia desaparegut, fins que es va redescobrir el 1961. El govern de Madagascar ha pres mesures per protegir-lo a ell i al seu hàbitat.

Les femelles pareixen solament una cria, i la porten a l'esquena durant els seus primers mesos. Durant el dia es refugien als nius similars als dels ocells, i després els canvien al cap d'una temporada. Estan situats en les bases de les rames, a més de 12 m d'altura.

El folklore malgatxe considera l'aye-aye una criatura màgica. Té un rostre molt expresiu i al ser nocturn, ràpid i gran saltador, ha fet que es disparin les supersticions. La anomalia del dit llarg fa agafar temor als pobles. Es diu que si apunta a una persona amb ell, aquesta es mor després d'una forma horrible.

10 Curiositats molt curioses

1- És fisicament impossible que els porcs mirin al cel.

2- Les ovelles no beuen aigua en moviment: ha d'estar completament quieta.

3- Una vaca pot pujar escales; en canvi, no pot baixar-les.

4-L'ull de l'estruç és més gran que el seu propi cervell.

5-Les formigues no dormen

6-Només l'home pot dormir d'esquena

7-El tamany del cervell del cocodril és igual al dit polze d'una persona.

8-L'agressivitat sexual de la granota toro mascle és tal que s'aparella amb tot allò que es mogui.

9-La girafa tan sols dorm 7 minuts diàris i ho fa de peu.

10- El mosquit té 47 dents, el tauró balena en té més de 4500 i el peix-gat en té 9.280.

Els grills també s'arreglen per anar de festa

Cientifics australians han descovert que els grills tenen diverses tècniques d'aparellament: els més forts canten, i els dèbils es perfumen.

Els cientifics van observar que en les baralles de grills, el guanyador produeix un cant de velada en presència del perdedor.
Els perdedors es veuen obligats a suprimir el cant degut als intermitents atacs dels dominants.
Per compensar el desventatge i atraure femelles, els dèbils produeixen grans quantitats d'hidrocarburs caticulars, substàncies vinculades a la reproducció. Equivalen als plumatges vistosos que tenen certes aus per atraure a la parella.

Els ocells canten més degut al soroll de les ciutats

Segons un estudi publicat en la revista Behavorial Biology, hi ha ocells com els Serinus serinus (verdets) intenten compensar els efectes negatius del soroll de laciutat dedicant més temps al cant.

Poden utilitzar fins al 60% del temps en cantar a nivells de 70 decivels. Però a partir d'aquest nivell, canten menys, la qual cosa probablement sigui que al dedicar més temps al cant, pot interferir en deures importants com estar alerta als depredadors.

Els verdets són ocells que han colonitzat ciutats europees, però el seu incansable cantar comporta riscs, ja que poden veure's condicionats per l'augment de risc associat a compensr el soroll cantant, i podria ocasionar canvis molt bruscos en la forma de distribució d'aus degut a que es traspassi el límit de certs sorolls.
Segons uns investigadors, també els canvia el comportament segons la variació del nivell de soroll en dies laborals i caps de setmana. Les dades sobre la capacitat d'adaptació que tenen alguns sers vius al soroll facilitarà la prevenció dels canvis de comportament d'especies. La gran majoria de prediccions són catatrofistes perquè en general contemplen la flexibilitat dels organismes als canvis del seu entorn. Les especies poden contemplar aquestes variacions mitjançant comportaments flexibles, però només fins a cert punt.