jueves, 9 de junio de 2011

Les extremitats del cavall han anat perdent dits durant l'evolució, de quatra fins a un. Hi han residus genètics en les extremitats.

El cavall i el ratolí són els únics animals que no tenen vesícula biliar, lliberen la secreció hepàtica de manera contínua, cap a l'intestí a través d'un gran conducte.

El cavall, al no tenir en el seu sistema nerviós el centre de vòmit, no pot vomitar ni eructar, pel que les sobrecàrregues gàstriques es tornen perilloses.
L'esquelet del cavall està compost per un total de 205 ossos, cada extremitat en té 20, i el crani en té 34.

En ambients freds, un cavall precissa entre 42-50ml d'aigua/kg del seu pes corporal, que per un cavall de pes mitjà serien uns 20 litres diaris. A temperatura ambiental elevada, l'estrés i determinades malalties augmenten aquestes necessitats.

El tupé, és el tros de cabell que cau en mig de les orelles, serveix per espantar les mosques i evitar la exposició directa del sol.

En una manada, els cavalls necessiten un líder i generalment és la euga més vella. S'estableixen rangs de dominància. Les eugues més velles són més inferiors que les joves en els combats que es fan per instaurar la líder, que succeeixen quasi a diari quan obtenen els primers llocs per prendre aigua o els millors prats. Normalment condueixen la manada dos o tres eugues.
El semental pren una actitut tranquila i pacífica en les marxes de la manada, però si apareix un altre semental, ell prendria les decissions i conduiria la manada. Pren una actitut característica: baixa el coll i el cap, persegueix les eugues i els poltres allà on ell els les vol conduïr i després torna al seu contrincant per lluitar i seguir mantenint o no el seu lideratge.

Si alguns cavalls tenen por de coses que estan al terra és perquè tenen dificultats per enfocar-los.
 

No hay comentarios:

Publicar un comentario